Preguntes

(Clicant sobre la pregunta accedireu a cada resposta)

1. Com és aquesta raça?D'on ve?Quin ha estat el seu recorregut?
2. Com dormen els nostres pollets?
3. On viuen les gallines?
4. Com són? Com es diferencien?
5. Com digereixen els aliments? Com absorbeixen els nutrients?
6. Les gallines sempre han estat animals domèstics? Per què?
7. Quins tipus de sons fan els galls? i les gallines?
8. Com és la relació entre el pollet i l'ésser humà?
9. Com és la relació amb l'entorn?
10. Com es reprodueixen?
11. Com s'alimenten?

Conclusions

Quan la Pia ens va proposar el treball de "l'ésser viu", a partir d'un bloc, durant les classes de l'assignatura d'Ensenyament i aprenentatge de les ciències experimentals, ens va sorprendre una mica i no acabàvem d'entendre quin era el seu plantejament.


Poc a poc, a partir de les seves explicacions, apunts i diferents lectures proposades, vam poder anar donant forma al que seria el nostre petit projecte.

Inicialment, vam haver de pensar quin ésser viu volíem cuidar i observar per realitzar el treball de Ciències Experimentals. 
Després de donar-hi moltes voltes, vam escollir: el pollet. 

Els factors que van incidir en la nostra elecció foren:

• La gallina i el gall són uns animals molt comuns i significatius en el nostre entorn.
• Són francament divertits a l'hora d'observar i analitzar.
• Podíem tenir-ne a casa i en bones condicions (és a dir, en un  galliner)
•  I finalment, va sorgir la possibilitat d'obtenir sis pollets de gallina de raça de pota blava de franc. 

A partir d'aquí va començar un procés d'observació que ens portaria a qüestionar-nos una sèrie de preguntes i a fer un procés de recerca d'informació variada. 

A mesura que anàvem observant i cuidant els pollets descobríem que en realitat, no sabíem tantes coses com ens pensàvem sobre aquest animal tan quotidià. Com més sabíem, més encuriosits estàvem. Vam adquirir, doncs, nous aprenentatges i vam descobrir moltes  característiques sorprenents. 

Després de fer tot aquest procés vam comprovar que tenir cura d'un ésser viu no és cosa fàcil, vol dedicació, temps i esforç. Creiem però, que ha valgut la pena i que ens n'hem ensortit prou bé. Hem pogut veure com els pollets s'han fet grans i han passat a ser gallines, també com i què mengen de petits, què mengen de grans, com són per dins i per fora, com es reprodueixen, de quina raça són, quins sons fan, etc.  

Finalment creiem que sempre s'aprenen coses noves i que el coneixemnet aporta un interès, un vincle i també un respecte cap a l'objecte d'estudi, i encara més, si és un ésser viu. 
El fet de poder estar en contacte amb els animals de forma quotidiana, d'observar-los, de cuidar-los, etc. ens ha fet veure l'ésser viu des d'una perspectiva ben diferent, des d'un coneixement que aporta criteri, reflexió i eines d'actuació. 

També hem adquirit un grau de consciència major sobre els drets dels animals. Unes de les Qüestions que hem descobert és que hi ha moltes races de galls i gallines que s'han anat extingint per causa de factors mercantils, que existeixen maneres molt nefastes de criar i cuidar els animals i  que hem comprovat els beneficis de que les gallines estiguin en un galliner espaiós i no en gàbies o en ponedores industrials.


"El respecte de l'home cap als animals és inseparable del respecte dels homes entre ells mateixos."

Anaïs Nin

El sistema digestiu dels galls, gallines i pollets

El gall domèstic té un sistema digestiu monogàstric, que significa que posseeixen una baixa capacitat de transformació interna de les matèries primeres crues, i necessiten un llarg procés digestiu.

El procés que fa el sistema digestiu és el següent:

1r pas. De la boca al pap

Els galls i les gallines no tenen dents, s’empassen sencer l’aliment que passa al pap, on l’emmagatzema i es barreja amb la saliva. Si palpem el pap d’una gallina podrem saber si ha menjat o no.

2n pas. La llarga digestió. Del pap a l’estómac i de l’estómac al pedrer.

L’aliment passa del pap a l’estómac, on es barreja amb els sucs gàstrics, abans de passar a un òrgan arrodonit i musculós anomenat pedrer. El pedrer, conté petites pedres que l’animal ha empassat per ajudar-li a moldre l’aliment i així digerir-lo.

3r pas. L'absorció de nutrients.

Els nutrients s’absorbeixen a mesura que el menjar trinxat passa per l’intestí. Totes les restes de l’aliment que el cos no pot aprofitar segueixen baixant per l’intestí fins que són expulsades per la cloaca.

Per altra banda és important saber que les gallines no produeixen orina líquida. El material  que surt dels ronyons forma una substància blanca i espessa que es barreja amb la femta que surt dels intestins. Ambdues surten a l’exterior per un únic conducte, l’anus o cloaca.

Esquema bàsic de l'aparell digestiu de la gallina

Si voleu veure una dissecció per veure el sistema digestiu de la gallina cliqueu al següent enllaç:

http://www.slideshare.net/mbonfil4/aparell-digestiu-duna-gallina

Els sons del gall i la gallina

Sempre, des de petits, quan hem passat un dies a un petit poble, allunyat del bullici de la gran ciutat, ens ha fet molta gràcia despertar-nos amb el so d'un gall, o de varis, i de com es van contestant entre ells des de diferents galliner. És per això que hem volgut investigar una mica sobre quins son fan els galls i les gallines.

Sons del galls.

Els mascles tenen dues formes de fer-ne: quan estan quiets i pendents de les femelles emeten un so fluix, en altres moments, sobretot per fer-se notar, emeten el cant, molt més agut i llarg, i que normalment és contestat per altres galls de la zona. Aquest tipus de cant tan el fan de dia com de nit i, sobretot a trenc d'alba. 

Sons de les gallines

La femella fa tres tipus de sons: l'escaïnar, que ho fa quan ha posat un ou, o quan fuig espantada, el cloquejar, que ho fa a l'època en que cova, quan s'aixeca per anar a menjar i se'n torna a covar. I un altre so que emet quan té polls ( cries) i els ensenya a menjar.

Característiques físiques i diferències

Característiques generals

Les gallines i els galls són uns dels animals domèstics més coneguts i més fàcils d'indentificar. El seu plomatge pot ser molt variat. N'hi ha que el tenen blanc, marró, negre, de facat ( quan tenen les plomes de diversos colors)

Hi ha gallines de moltes races, la mallorquina, italiana, holandesa, menorquina...i un bon grapat de races americanes.

 

Parts del gall

 

Diferències físiques entre mascle i femella

Les gallines i els galls són fàcils de diferenciar: el mascle és més gros que la gallina, té els colors més vius i vistosos; el cap és més gros que el de la gallina i té una cresta, unes orelles i uns barbons o barbes molt més vistosos i grossos que els de la gallina. El mascle té el cos més esvelt que el de la femella, les plomes de la part de baix són més lluentes i llargues que les de la femella, així com també les plomes de la cua, que són més llargues, de colors més vius i corbades. A les potes dels mascles, quan aquests comencen a ser adults, els hi surten els esperons que, arribat el moment, empraran per seduir a la femella fent-los fregar per l'ala estesa i, si s'escau, també en faran ús d'ells per defensar-se d'altres mascles. En canvi les gallines no tenen esperons.

La domesticació de les gallines

 Davant la tria de cuidar un pollet en el treball de l'ésser viu, i davant la qüestió de tenir en captivitat un animal, una de les preguntes que ens vam formular al principi fou:

Les gallines sempre han estat animals domèstics? Quan? Per què?

Doncs aquí tenim l'explicació

La majoria dels científics coincideixen que la gallina és originària del sud-est del continent asiàtic. En l'Índia oriental i en la serralada de l'Himàlaia encara es pot trobar en el seu estat salvatge. 

La domesticació de la gallina és va donar a Xina al voltant de l'any 1.400 a.C. No obstant això, altres autors diuen que la completa domesticació d'aquesta au de corral va ocórrer aproximadament 2.000 anys a.C.

Es creu que les gallines van arribar a Europa a través de les grans migracions dels pobles indoeuropeus fa aproximadament quatre mil anys.

En la baixa Edat Mitjana es menjaven a les gallines com a carn fina i el poble també menjava d'aquesta carn. A la fi de l'Edat Mitjana i en el Renaixement Europeu les gallines prenen una gran importància en l'alimentació.

Es creu que la gallina va ser el primer animal Europeu que va trepitjar el continent americà, si tenim en compte que Cristóbal Colón va embarcar gallines en el seu segon viatge. Les raons per les quals Colón va portar a la gallina en el seu viatge van ser que ocupava poc espai, la seva alimentació no era complicada i a més produïa ous.

Relació amb els humans

La relació que hem establert nosaltres amb els pollets és força escassa. Hem creat una relació basada en donar de menjar, aigua, netejar la gàbia, treure'ls a passejar i observar-los. Aquesta situació s'ha creat pel fet que a la casa on estaven hi ha dos gats i, per tant, era molt complicat tenir-los tranquils per tocar-los, agafar-los, etc.

Però...davant aquest impediment ens sorgeix una nova pregunta:

Els pollets poden establir una relació d'aferrament amb un humà?

Tot i així, hem trobat diferents fonts que ens informen de que hi ha un tipus d'aferrament anomenat impronta.

La impronta és un procés biològic característic de l’aprenentatge. Les cries s’identifiquen amb l’adult i aprenen d’ell, mitjançant l’observació i la imitació, els diferents mètodes de supervivència, convivència... 

“En todos los animales, podemos decir, que es el apego hacia un lugar, objeto y con preferencia a los padres, que se produce a poco de nacer.” 

Ara ja sabem que el pollet manté un aferrament amb el seu progenitor al néixer, però i amb l'humà?

Continuem buscant més informació, ja que ens plantegem la idea de que existeixin diferents tipus d’impronta, és a dir, de que el pollet tingui un aferrament amb un humà o algun animal que no sigui de la seva espècie.

Finalment, podem afirmar que sí que hi ha aferrament amb un animal d'una altra espècie o humà, ja que hi ha l'aferrament al progenitor (o cuidador, és a dir, per exemple l'humà) que correspon a l'imprompta filial i l'aferrament a la seva espècie, l'impromta sexual. Aquest aferrament,va desapareixent a mesura que va creixent.