Preguntes

(Clicant sobre la pregunta accedireu a cada resposta)

1. Com és aquesta raça?D'on ve?Quin ha estat el seu recorregut?
2. Com dormen els nostres pollets?
3. On viuen les gallines?
4. Com són? Com es diferencien?
5. Com digereixen els aliments? Com absorbeixen els nutrients?
6. Les gallines sempre han estat animals domèstics? Per què?
7. Quins tipus de sons fan els galls? i les gallines?
8. Com és la relació entre el pollet i l'ésser humà?
9. Com és la relació amb l'entorn?
10. Com es reprodueixen?
11. Com s'alimenten?

Conclusions

Quan la Pia ens va proposar el treball de "l'ésser viu", a partir d'un bloc, durant les classes de l'assignatura d'Ensenyament i aprenentatge de les ciències experimentals, ens va sorprendre una mica i no acabàvem d'entendre quin era el seu plantejament.


Poc a poc, a partir de les seves explicacions, apunts i diferents lectures proposades, vam poder anar donant forma al que seria el nostre petit projecte.

Inicialment, vam haver de pensar quin ésser viu volíem cuidar i observar per realitzar el treball de Ciències Experimentals. 
Després de donar-hi moltes voltes, vam escollir: el pollet. 

Els factors que van incidir en la nostra elecció foren:

• La gallina i el gall són uns animals molt comuns i significatius en el nostre entorn.
• Són francament divertits a l'hora d'observar i analitzar.
• Podíem tenir-ne a casa i en bones condicions (és a dir, en un  galliner)
•  I finalment, va sorgir la possibilitat d'obtenir sis pollets de gallina de raça de pota blava de franc. 

A partir d'aquí va començar un procés d'observació que ens portaria a qüestionar-nos una sèrie de preguntes i a fer un procés de recerca d'informació variada. 

A mesura que anàvem observant i cuidant els pollets descobríem que en realitat, no sabíem tantes coses com ens pensàvem sobre aquest animal tan quotidià. Com més sabíem, més encuriosits estàvem. Vam adquirir, doncs, nous aprenentatges i vam descobrir moltes  característiques sorprenents. 

Després de fer tot aquest procés vam comprovar que tenir cura d'un ésser viu no és cosa fàcil, vol dedicació, temps i esforç. Creiem però, que ha valgut la pena i que ens n'hem ensortit prou bé. Hem pogut veure com els pollets s'han fet grans i han passat a ser gallines, també com i què mengen de petits, què mengen de grans, com són per dins i per fora, com es reprodueixen, de quina raça són, quins sons fan, etc.  

Finalment creiem que sempre s'aprenen coses noves i que el coneixemnet aporta un interès, un vincle i també un respecte cap a l'objecte d'estudi, i encara més, si és un ésser viu. 
El fet de poder estar en contacte amb els animals de forma quotidiana, d'observar-los, de cuidar-los, etc. ens ha fet veure l'ésser viu des d'una perspectiva ben diferent, des d'un coneixement que aporta criteri, reflexió i eines d'actuació. 

També hem adquirit un grau de consciència major sobre els drets dels animals. Unes de les Qüestions que hem descobert és que hi ha moltes races de galls i gallines que s'han anat extingint per causa de factors mercantils, que existeixen maneres molt nefastes de criar i cuidar els animals i  que hem comprovat els beneficis de que les gallines estiguin en un galliner espaiós i no en gàbies o en ponedores industrials.


"El respecte de l'home cap als animals és inseparable del respecte dels homes entre ells mateixos."

Anaïs Nin

El sistema digestiu dels galls, gallines i pollets

El gall domèstic té un sistema digestiu monogàstric, que significa que posseeixen una baixa capacitat de transformació interna de les matèries primeres crues, i necessiten un llarg procés digestiu.

El procés que fa el sistema digestiu és el següent:

1r pas. De la boca al pap

Els galls i les gallines no tenen dents, s’empassen sencer l’aliment que passa al pap, on l’emmagatzema i es barreja amb la saliva. Si palpem el pap d’una gallina podrem saber si ha menjat o no.

2n pas. La llarga digestió. Del pap a l’estómac i de l’estómac al pedrer.

L’aliment passa del pap a l’estómac, on es barreja amb els sucs gàstrics, abans de passar a un òrgan arrodonit i musculós anomenat pedrer. El pedrer, conté petites pedres que l’animal ha empassat per ajudar-li a moldre l’aliment i així digerir-lo.

3r pas. L'absorció de nutrients.

Els nutrients s’absorbeixen a mesura que el menjar trinxat passa per l’intestí. Totes les restes de l’aliment que el cos no pot aprofitar segueixen baixant per l’intestí fins que són expulsades per la cloaca.

Per altra banda és important saber que les gallines no produeixen orina líquida. El material  que surt dels ronyons forma una substància blanca i espessa que es barreja amb la femta que surt dels intestins. Ambdues surten a l’exterior per un únic conducte, l’anus o cloaca.

Esquema bàsic de l'aparell digestiu de la gallina

Si voleu veure una dissecció per veure el sistema digestiu de la gallina cliqueu al següent enllaç:

http://www.slideshare.net/mbonfil4/aparell-digestiu-duna-gallina

Els sons del gall i la gallina

Sempre, des de petits, quan hem passat un dies a un petit poble, allunyat del bullici de la gran ciutat, ens ha fet molta gràcia despertar-nos amb el so d'un gall, o de varis, i de com es van contestant entre ells des de diferents galliner. És per això que hem volgut investigar una mica sobre quins son fan els galls i les gallines.

Sons del galls.

Els mascles tenen dues formes de fer-ne: quan estan quiets i pendents de les femelles emeten un so fluix, en altres moments, sobretot per fer-se notar, emeten el cant, molt més agut i llarg, i que normalment és contestat per altres galls de la zona. Aquest tipus de cant tan el fan de dia com de nit i, sobretot a trenc d'alba. 

Sons de les gallines

La femella fa tres tipus de sons: l'escaïnar, que ho fa quan ha posat un ou, o quan fuig espantada, el cloquejar, que ho fa a l'època en que cova, quan s'aixeca per anar a menjar i se'n torna a covar. I un altre so que emet quan té polls ( cries) i els ensenya a menjar.

Característiques físiques i diferències

Característiques generals

Les gallines i els galls són uns dels animals domèstics més coneguts i més fàcils d'indentificar. El seu plomatge pot ser molt variat. N'hi ha que el tenen blanc, marró, negre, de facat ( quan tenen les plomes de diversos colors)

Hi ha gallines de moltes races, la mallorquina, italiana, holandesa, menorquina...i un bon grapat de races americanes.

 

Parts del gall

 

Diferències físiques entre mascle i femella

Les gallines i els galls són fàcils de diferenciar: el mascle és més gros que la gallina, té els colors més vius i vistosos; el cap és més gros que el de la gallina i té una cresta, unes orelles i uns barbons o barbes molt més vistosos i grossos que els de la gallina. El mascle té el cos més esvelt que el de la femella, les plomes de la part de baix són més lluentes i llargues que les de la femella, així com també les plomes de la cua, que són més llargues, de colors més vius i corbades. A les potes dels mascles, quan aquests comencen a ser adults, els hi surten els esperons que, arribat el moment, empraran per seduir a la femella fent-los fregar per l'ala estesa i, si s'escau, també en faran ús d'ells per defensar-se d'altres mascles. En canvi les gallines no tenen esperons.

La domesticació de les gallines

 Davant la tria de cuidar un pollet en el treball de l'ésser viu, i davant la qüestió de tenir en captivitat un animal, una de les preguntes que ens vam formular al principi fou:

Les gallines sempre han estat animals domèstics? Quan? Per què?

Doncs aquí tenim l'explicació

La majoria dels científics coincideixen que la gallina és originària del sud-est del continent asiàtic. En l'Índia oriental i en la serralada de l'Himàlaia encara es pot trobar en el seu estat salvatge. 

La domesticació de la gallina és va donar a Xina al voltant de l'any 1.400 a.C. No obstant això, altres autors diuen que la completa domesticació d'aquesta au de corral va ocórrer aproximadament 2.000 anys a.C.

Es creu que les gallines van arribar a Europa a través de les grans migracions dels pobles indoeuropeus fa aproximadament quatre mil anys.

En la baixa Edat Mitjana es menjaven a les gallines com a carn fina i el poble també menjava d'aquesta carn. A la fi de l'Edat Mitjana i en el Renaixement Europeu les gallines prenen una gran importància en l'alimentació.

Es creu que la gallina va ser el primer animal Europeu que va trepitjar el continent americà, si tenim en compte que Cristóbal Colón va embarcar gallines en el seu segon viatge. Les raons per les quals Colón va portar a la gallina en el seu viatge van ser que ocupava poc espai, la seva alimentació no era complicada i a més produïa ous.

Relació amb els humans

La relació que hem establert nosaltres amb els pollets és força escassa. Hem creat una relació basada en donar de menjar, aigua, netejar la gàbia, treure'ls a passejar i observar-los. Aquesta situació s'ha creat pel fet que a la casa on estaven hi ha dos gats i, per tant, era molt complicat tenir-los tranquils per tocar-los, agafar-los, etc.

Però...davant aquest impediment ens sorgeix una nova pregunta:

Els pollets poden establir una relació d'aferrament amb un humà?

Tot i així, hem trobat diferents fonts que ens informen de que hi ha un tipus d'aferrament anomenat impronta.

La impronta és un procés biològic característic de l’aprenentatge. Les cries s’identifiquen amb l’adult i aprenen d’ell, mitjançant l’observació i la imitació, els diferents mètodes de supervivència, convivència... 

“En todos los animales, podemos decir, que es el apego hacia un lugar, objeto y con preferencia a los padres, que se produce a poco de nacer.” 

Ara ja sabem que el pollet manté un aferrament amb el seu progenitor al néixer, però i amb l'humà?

Continuem buscant més informació, ja que ens plantegem la idea de que existeixin diferents tipus d’impronta, és a dir, de que el pollet tingui un aferrament amb un humà o algun animal que no sigui de la seva espècie.

Finalment, podem afirmar que sí que hi ha aferrament amb un animal d'una altra espècie o humà, ja que hi ha l'aferrament al progenitor (o cuidador, és a dir, per exemple l'humà) que correspon a l'imprompta filial i l'aferrament a la seva espècie, l'impromta sexual. Aquest aferrament,va desapareixent a mesura que va creixent.  

L'alimentació de les gallines

Les gallines són omnívores i estan adaptades a viure sobre el terra, on troben els seus aliments naturals, como són els cucs, insectes, llavors i matèria vegetal. Les potes, amb quatre dits, estan

adaptades per a gratar el sol.

En el seu ambient natural, les gallines caminen distàncies considerables per a buscar menjar i passen molt de temps (50-90% del seu temps) buscant aliment i picotejant. Això implica que el comportament de furgar i  d’explorar es troba molt desenvolupat i estan altament motivades per a realitzar-los.Picotegen el terra inclús quan se’ls hi proporciona l’aliment adequat.

Gallines pasturant.

En les granges,  els animals generalment tenen aliment a lliure disposició, es tracta de pinsos d’alta concentració nutritiva i altament digestibles. El consum de pinso i aigua estan relacionats (el consum d’aigua és 1,8-2,3 cops el consum diari de pinso)  Consumeixen al llarg de tot el dia, encara que hi ha pics de consum sobre tot abans de fer-se fosc i després de l’arribada de la llum, i consumeixen i beuen diversos cops al dia. La quantitat d’espai de menjadora per au és important ja que és desitjable que les aus estiguin confortables i puguin ingerir la quantitat d’aliment adequada.

Gallines en una granja

Són animals monogàstrics, amb un tracte gastrointestinal relativament curt i un temps de trànsit del'aliment reduït (3-4 hores). En les primeres hores després del naixement es nodreixen de les restes de la placenta i durant els primers dies de vida la seva capacitat de digestió i absorció de nutrients està limitada i anirà desenvolupant-se amb l'edat. Se solen alimentar amb pinsos compostos formulats sobre la base de concentrats energètics i proteics, assegurant que reben tots els minerals i vitamines necessaris per al seu desenvolupament. Són animals que aprofiten molt poc els productes fibrosos a causa de la sevabaixa capacitat de fermentació. Recordar que a la cloaca conflueixen els residus de l'aparell urinari i de l'aparell digestiu, per tant s'excreta excrements i orina junts.

A l’hora de triar el menjar, els pollastres tenen un pobre sentit del gust i l’olfacte i es basen principalment en el de la vista, seleccionant-lo per la mida, el color i la forma de partícula.

Les aus seleccionen preferentment partícules amb diàmetres superiors a 0,8 mm.

La nostres gallines s'alimenten bàsicament de matèria orgànica, restes de menjar de la nostra alimentació , com peles de fruita, enciam, patata, carn, etc. Mengen de tot, i amb força quantitat.

Relació amb l'entorn

Canvi d'espai...canvi de context i de relació!!

Segons els canvis d'hàbitat que han sofert...

Hi ha hagut canvis en el seu comportament? i entre ells? i amb el menjar? i amb l'espai?

Al principi els nostres pollets han estat dins d'una gàbia gran on els hem mantingut calents gràcies a una bombeta calorífica. Un cop a la setmana els hem anat traient a passejar pel jardí. 

Més endavant, els hi hem construït un galliner amb menjadora, abeurador, caixa per dormir i pondre, etc.

Davant el canvi d'hàbitat, hem copsat algunes diferències força notables.

Comportament amb el menjar: Quan estaven a la gàbia, menjaven pinso tota l'estona i de manera molt nerviosa. Ho feien tots els pollets alhora tot trepitjant-se i estorbant-se uns amb els altres. La menjadora de la gàbia no era pas petita, per tant, podem dir que no era una qüestió d'espai.

En canvi, quan han estat al galliner, mengen més tranquil·les i sense molestar-se. També mengen menys. No podem obviar, també, que han canviat l’alimentació (de pinso a vegetals) i que també pot ser un factor a tenir en compte.

Dormir: A la gàbia dormien més, al galliner, menys. És degut a l’hàbitat o a que potser els pollets dormen més?

Amb l’entorn: al galliner es mostren més confiades i no tan espantadisses com quan les trèiem a passejar pel jardí. Ara passen estona caminant tranquil·lament pel galliner.

Entre els pollets: no es trepitgen ni es molesten per caminar, menjar, beure i passejar. En canvi, tenen una manera curiosa de perseguir-se i d’anar sempre seguint-se uns als altres com si no volguessin quedar-se sols en un lloc. Entenem que a part dels sons que produeixen, aquesta també és una manera que tenen de relacionar-se entre si.

Els sons: Hem comprovat que dins la gàbia, i a les passejades pel jardí, produïen sons molt més freqüents i estridents que no pas al galliner, que fan el típic so repetitiu però de manera menys freqüent i més tranquil.

El caminar: a la gàbia i al jardí, o es quedaven molt quiets, o corrien desesperats i atemorits per un moviment o qualsevol cosa de l’entorn. Al galliner, en canvi, tenen un caminar més regular i més pausat. Ni estan molta estona quiets, ni es posen a córrer contínuament de por.

Davant aquests canvis observables, arribem a la conclusió, doncs, que els pollets estan més tranquils i confortables al galliner que a la gàbia i durant les passejades. Per molt petits que siguin els pollets, necessiten el seu espai per caminar, menjar, dormir i beure. Aquest fet el podem argumentar i demostrar empíricament a partir de les nostres observacions, per tant, és important que tots i totes fem una reflexió de com i en quines condicions estan sotmesos molts pollets, gallines o galls en la nostra societat.

La reproducció

Un dels temes que ens interessa tractar és el tema de la Reproducció de la gallina, aleshores ens fem algunes preguntes com: 

• Com són els aparells reproductors del gall i la gallina?
• Com es reprodueixen el gall i la gallina?
• Com es forma l’ou dins de la panxa de la gallina?
• Com es fecunden els ous?
• Com es diferencien el mascle i la femella quan són pollets?

Algunes d'aquestes preguntes les sabem respondre, sabem que les gallines ponen ous tot l'any, però no sabem com ho fan sense el gall. Una de les altres coses que descobrim és que no sabem com són els seus aparells reproductors. Intuïm que la gallina té ovaris i que el gall tindrà els seus espermatozous, però desconeixem com són per dintre així que cerquem informació sobre els aparells reproductors del gall i de la gallina.

Altres dubtes que ens sorgeixen és que no sabem com es formen els ous dins de la gallina i quin procés segueixen,com són els ous fecundats per dins i com neixen els pollets, quants dies estan de gestació dins de l'ou,entre d'altres.

Com són els aparells reproductors del gall i la gallina?

Cerquem informació sobre els aparells reproductors del gall i la gallina.

L'aparell reproductor del gall:

Com a òrgans a destacar el gall té els testicles, la cloaca i el penis.

L'aparell reproductor de la gallina:

La gallina té un ovari en forma d'embut on s'hi formen els òvuls.

Aquest baixen per l'oviducte on s'anirà formant l'ou, en l'úter s'acabarà de formar l'ou fins expulsar-lo per la cloaca.

Com es reprodueixen el gall i la gallina?

La gallina necessita que el gall la fecundi perquè surti el pollet de l'ou, aleshores l'època de fecundació és a la primavera i a l'estiu, i després d'intentar esbrinar en quants dies surt el pollet, descobrim que surt de l'ou als 21 dies de gestació.

La gallina només té un ovari en funcionament, l'altre resta atrofiat. Aleshores quan arriba l'època reproductiva, el mascle munta la gallina agafant-la amb les potes amb força i ajuntant les seves cloaques d'una manera ràpida i repetides vegades. Els espermatozous queden guardats en uns sacs els quals hi poden viure durant 35 dies, d'aquesta manera cada cop que baixa un òvul, el qual és el rovell, aquest serà fertilitzat i s'anirà formant l'ou.

Gall fecundant a una gallina:

Seguidament se'ns formula la pregunta de:

Com es forma l'ou dins de l'aparell reproductor de la gallina? 

La qual ens té molt intrigats i descobrim que una gallina comença a pondre ous a partir dels 5 mesos i es formen, com ja hem comentat abans a l'ovari de la gallina. La gallina produeix un ou cada 24-26 hores. L´ou és un òvul d´una gallina que al llarg del recorregut per l´aparell reproductor de la gallina, des de l´ovari fins que és expulsat per la cloaca de la gallina, es va recobrint amb la clara i la closca fins obtenir un ou tal com nosaltres coneixem.

Cada dia l'ovari deixa anar un òvul. Aquest òvul està format només pel rovell i està rodejat per una membrana la qual impedeix que no entrin altres líquids.

La clara s'anirà formant al voltant del rovell a mida que va baixant de l'ovari fins a arribar a l'úter. Aleshores a l'úter es forma la closca de l'ou.

Quan l'ou ja està format surt per la cloaca. Al cap de mitja hora de pondre l'ou, es torna a despendre un altre òvul de l'ovari.

El procés de formar-se l'ou des de l'ovulació fins pondre l'ou  dura unes 24-26 hores, i d'aquest procés unes 18 hores es necessiten perquè es formi la closca.

Com es fecunden els ous?

Les diferents etapes:

Ou fecundat: 

Ou fecundat als 2 dies:

Ou fecundat als 4 dies:

Ou fecundat als 9 dies:

Ou fecundat als 14 dies:

Gallina ponent ou:

Pollet sortint de l'ou:

Com es diferencien el mascle i la femella quan són pollets?

Aquesta és una de les preguntes que ens vam fer just quan ens van regalar els pollets, ens van dir que hi havia un mascle però nosaltres no el sabíem diferenciar de la resta de pollets. 

Vam cercar informació per saber si els pollets naixien amb el sexe definit o s'anava desenvolupant a mida que anaven creixent. Doncs bé, els pollets neixen amb el sexe ja definit, el que passa és que és difícil de saber-ho, i per això existeix el sexador de pollets. Aquest és un instrument proveït d'un sistema òptic d'augment que ajuda a determinar el sexe dels pollets mitjançant la identificació de l'òrgan copulador dels mascles. 

Una altra manera d'identificar la sexualitat dels pollets és quan ja tenen unes setmanes a través del dimorfisme sexual, és a dir, observant les diferencies en la fisonomia externa de les formes, colors,tamanys entre mascle i femella de l' espècie.

En el cas dels nostres pollets, hem vist com els hi han anat creixent les plomes i s'han anat posant de color marró, com els hi han sortit les crestes i els esperons. Una altra característica és el color del bec, el pollet gallina el té més claret que el pollet gall. 

La gallina es distingeix del mascle perquè és més petita de mida, té la cresta més curta i no té esperons.

El gall té una cresta molt més gran la qual demostra la seva dominància i li surten els esperons per protegir-se. I canten pel matí perquè són molt territorials i han de demostrar la seva masculinitat. 

Construïm un galliner!!

Davant el creixement notable dels nostres pollets i la necessitat d'estar en un lloc més confortable i espaiós...hem construït un galliner pels nostres pollets.

Primer hem buscat un espai que fos adient tant pels pollets (un lloc arrecerat on els fenòmens atmosfèrics no els molestin gaire)i adient per nosaltres dins del jardí.

Per altra banda, l'hem construït a partir de material reutilitzat com, la reixa, els pals de fusta la caixa on dormen, la menjadora i la abeuradora, etc.

Tot el recinte s'ha d'enxarxar (també el sostre) perquè altres animals no entrin i molestin o es mengin el menjar o els propis pollets. També és important clavar piquetes per fixar la reixa al terra, d'aquesta manera evitarem que gats o gossos facin un forat a la terra per entrar al galliner.

És imprescindible tenir en compte la quantitat d'espai que necessitaran els pollets/gallines, tenir una bona menjadora, un receptacle per l'aigua i un ponedor, és a dir, un espai a raser per dormir i pondre amb una mica de palla perquè estiguin còmodes i calentes.

També haurem de procurar donar una alimentació natural (verd, restes de menjar de casa, blat, dacsa, etc.), mantenir en tot moment les condicions higièniques del galliner i no provar mai cap mutilació als animals (tallar el bec, l'esperó, la cresta, etc.)

Els nostres pollets visiten la facultat

Avui hem portat els pollets a la facultat, i al laboratori, on hem pogut compartir amb els altres companys i la nostra professora, l'emoció que suposa per nosaltres tenir un pollet i veure com creix.
Els pollets han estat amb nosaltres durant la classe, i s'han comportat tot i que en algun moment piulaven força. Us deixem un video on es pot observar que la presència de la càmera els posava una mica neguitosos.

Observacions

Tot fent un procés d'observació, hem copsat que cada vegada tenen les plomes més marrons i que a poc a poc el groc va desapareixent. 

La cresta es va fent més gran i va adquirint presència, també les potes i tot el cos en general.

Els hi hem tret la llum d'energia de calor per la nit ja que ja són prou grans per passar la nit sense, segueix sent important però, mantenir-los a cobert.

Quan dormen, ho fan arreplegats uns al costat dels altres, molt juntets.

Mengen amb el bec tot picant contra el menjar i quan volen beure, agafen l'aigua amb la part inferior del bec, talment com si fos una cassoleta i seguidament mouen el cap a munt per fer tirar l'aigua cap avall.

Caminen amb les dues potes tot fent uns moviments amb el cos, el coll i el cap ben especials. Quina deu ser la raó?

Cada vegada mengen més, sobretot de nit, i hem de canviar l'aigua cada matí perquè l'embruten molt.

Tots ells són força semblants però hi ha algunes diferències per poder saber quin és quin: color de les plomes, el bec més curt o llarg, la cresta més desenvolupada, dimensions del cos, etc.

Passeig pel jardí

Els nostres pollets ja passegen pel jardí!!

Aquest cap de setmana els nostres pollets han sortit de casa seva per fer una passejada pel jardí. Al principi estaven ben espantats (cacarejaven molt fort i amb qualsevol soroll feien un salt tot desplomant-se). Poc a poc, però, han anat investigant els racons del jardí tot corrent amunt i avall.

La interacció entre ells i amb els humans (nosaltres), ha estat nul·la però sí que han estat picotejant tota l'estona: el terra i les plantes de l'hort. 

La setmana que ve farem algunes passejades més perquè s'acostumin a l'aire lliure i als espais grans. Fins ara han estat en una gàbia gegant amb escalfor artificial (bombeta d'energia calorífica)ja que al ser petits no els podem deixar a l'aire lliure, encara. De totes maneres, estem construint un galliner perquè els pollets estan creixent molt ràpid i cada vegada mengen més pins. 

Pensem doncs, que d'aquí uns dies els portarem al galliner que estem construint i canviarem el menjar: de pinso per pollets a pinso per gallines i/o restes de menjar vegetal.